SAUNTERER

El principi d’aquest projecte sorgeix per una banda  d’un estat personal, d'un malestar, millor dit, pel que vaig passar fa quasi un any i mig, en el que em donàven ganes de deixar-ho tot i posar-me a caminar sense parar. Fugir. D'altra  banda també tenia la necessitat de portar a terme un espectacle de carrer, concretament de clown, què és al que jo m'havia dedicat fins aleshores. Amb això del caminar, em venia freqüentment a la ment l’imatge de l’escena de la película París-Texas, en la que el protagonista camina tot sol pel desert. A partir d’aquí vaig començar a pensar  en portar aquesta idea  del caminant  a escena.

Des de ja fa uns quants anys que m’agrada sortir a caminar, però no només per la natura, sinò també fent el que jo anomeno “excursions urbanes” ; anar per la ciutat o per zones urbanitzades i descobrir nous llocs que no tenen res a veure amb la marca Barcelona que coneixem. M’atrauen especialment aquestes zones desconegudes, així com les zones de la perifèria i els descampats, que veig com espais plens de possibilitas per omplir de vida i en els que moltes vegades  m'han donat  ganes de realitzar alguna acció " artístico- reivindicativa"

A més des de que vaig pensar en portar aquesta idea a escena encara vaig començar a a caminar més. He caminat per la zona on visc actualment, El Masnou; d’aquí he anat a Teià, a Alella, a Premià, a Mataró, a Barcelona…També he caminat per la zona del Pirineus Catalans de França i fins i tot he fet una part del Camino de Santiago, he anat de Santiago a Finisterre i he tornat per Muxía,etc...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’altra banda vaig estudiar filosofía a l’Universitat de Barcelona i vaig tenir com a professor a Santiago López Petit. Les seves classes m’apassionaven i en aquells mesos que jo li donavea voltes a la meva idea , vaig llegir el seu últim llibre, Los hijos de la Noche. A partir de la seva lectura vaig veure molts paral-lelismes entre el seu pensament i l’idea que jo havia tingut sobre aquest possible espectacle , que jo pensava com espectacle de clown. Algú què no encaixa en aquest món, una anomalia que vol deixar d’ ésser ella mateixa i el món en el que viu. Una vida trencada que es en si un acte de sabotatge, un desafiament al poder. Algú que està sol i que busca un nosaltres amb el que poder compartir, crear, experimentar, viure.

Amb tota aquesta experiència personal , amb una gran quantitat de bibliografía sobre l’acte caminar i de Santiago López Petit, vaig començar a treballar en aquest projecte

​

A partir d'octubre del 2016 vaig començar a treballar amb María Stoyanova. Havia sentit parlar d'ella i havia vist fa poc una peça seva. També tenia referències de gent que la coneixia i vaig pensar que estaria bé treballar amb ella. Volia algo més personal, més íntim , més performàtic; per primera vegada pensava en fer alguna cosa que es sortís del clown i vaig pensar que ella era la persona adequada. Així que des d'octubre del 2016 i fins ara  (i el que ens queda) hem estat treballat junts , en diferents sessions en les que ella em dirigeix , m'ajuda a crear , em dóna pistes de com portar a escena  el material que jo li porto i a posar  en ordre les meves idees. Aquestes sessions les hem pogut fer gràcies a la Fundació La Plana  que ens va donar residència durant uns dies i on vam presentar un primer esbòs de la feina a l'agost i a Cra'p , on hem estat de residència des de el mes de maig fins aquest octubre i on també vam presentar la feina el passat 6 d'octubre.

 

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Durant aquest temps també m'he reunit amb Santiago López Petit per parlar sobre el meu projecte Ell em va passar el llibre dels Pressentiments del grup Espai en Blanc del què forma part i fins i tot vaig assistir a un taller de Pressentiments què es va fer al mes de març. Des d'aleshores vaig començar a tenir-los cada vegada més en compte i ara formen part important del meu projecte. De fet, algunes de les escenes que hem creat, es basen directament en Pressentiments i contínuem amb l'idea de portar altres  a escena. Així que juntament amb l'acte de caminar com acte de resistència i la filosofía de Santiago López Petit, formen part bàsica del meu projecte.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per últim,el passat 29 de setembre vam estar a la Caravana de Tràilers del TNT on vam mostrar 5 minuts en format trailer de la nostra feina . I el passat 19 d'octubre vam estar als Embrions d'Escena Poblenou presentant 15 minuts. Aquests 15 minuts es centràvem bàsicament en la segona part de la performance i com he explicat abans teníen com a punt de partida els Pressentiment.  A partir d'aquí ens quedarem amb algún material , altre el llençarem o el transformarem. Contínuem caminant...

​

​